El conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic estableix que el seu objectiu últim és “aconseguir, d'acord amb les disposicions pertinents del Conveni, l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'aconseguir dins un termini suficient perquè els ecosistemes s'adaptin naturalment al canvi climàtic, per assegurar que la producció d'aliments no es vegi amenaçada i per permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.”

El canvi climàtic ens enfronta a un doble desafiament, a la mitigació i a l’adaptació. Ambdues mesures han de ser coherents i complementàries.

Pel que fa a la mitigació, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’han de reduir de manera ràpida per tal d’assolir l'objectiu de mantenir l'augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C en comparació amb els nivells preindustrials. Malgrat aquesta mitigació, els estudis prediuen l'exposició durant la propera dècada als riscos i impactes del canvi climàtic, i situa els impactes del clima com el principal risc per l'economia. L’adaptació al canvi climàtic i la reducció de les vulnerabilitats són absolutament necessàries per a reduir aquests impactes socials, econòmics i ambientals. Però a més cal no oblidar que per sobre d’un increment de la temperatura mitjana mundial de dos graus, la capacitat d'actuar en adaptació i mitigació es podria veure afectada.

Per aquest motiu, la UE va acordar reduir un 20% les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al 2020, i un 30% en cas que es donés un acord global i complet, amb una tendència cap una reducció global del 50% cap el 2050. L'objectiu és d’arribar a un 20% d’energia renovable i a un 20% de eficiència energètica pel 2020. Aquesta proposta (dues vagades 20 pel 2020), coincideix amb una nova directiva Europea, de millora de la transparència i competència, en la integració del mercat energètic Europeu.

Actualment la Unió Europea lidera les negociacions internacionals en el marc de les Nacions Unides, oferint la credibilitat de la posada en marxa del comerç d'emissions, així com els seus compromisos i la seva responsabilitat planetària. Es proposa esdevenir el nucli dur de la nova economia global del clima, que determina el nou ordre mundial pel segle XXI, en el que els països poderosos G-8 obren la seva agenda als països emergents G-5 per, de forma conjunta, afrontar reptes planetaris.

La natura del teixit social a Catalunya ens permet apostar per ser part d'aquesta nova economia del clima. A Barcelona s'ha situat una de les places claus del mercat de CO2 d'Europa. El fet de passar d'una posició defensiva a una posició d'oportunitats a l’hora d'afrontar els reptes del clima i energètics, ens permetrà situar Catalunya en un lloc capdavanter en noves tecnologies, en l’economia basada en la informació i el coneixement, amb alt valor afegit, i amb un lideratge regional.

Aquesta jornada de posada en comú amb els Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya, te l'objectiu d’aprofundir en el coneixement de les noves polítiques per tal de reduir els riscos previsibles i probables del canvi climàtic a Catalunya, que són les claus per anticipar-se al nou escenari de la nova economia del clima en que Catalunya ha de jugar un paper clau, dins del mercat Europeu, i contribuir per a que aquest sigui el veritable nucli dur de l’economia global del clima.