El conveni
marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic estableix
que el seu objectiu últim és “aconseguir,
d'acord amb les disposicions pertinents del Conveni, l’estabilització de
les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera
a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques
perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria
d'aconseguir dins un termini suficient perquè els ecosistemes
s'adaptin naturalment al canvi climàtic, per assegurar que
la producció d'aliments no es vegi amenaçada i per
permetre que el desenvolupament econòmic continuï de
manera sostenible.”
El canvi climàtic ens enfronta a un doble
desafiament, a la mitigació i a l’adaptació.
Ambdues mesures han de ser coherents i complementàries.
Pel que fa a la mitigació, les emissions de
gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), s’han de reduir
de manera ràpida per tal d’assolir l'objectiu de mantenir
l'augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C
en comparació amb els nivells preindustrials. Malgrat aquesta
mitigació, els estudis prediuen l'exposició durant
la propera dècada als riscos i impactes del canvi climàtic,
i situa els impactes del clima com el principal risc per l'economia.
L’adaptació al canvi climàtic i la reducció de
les vulnerabilitats són absolutament necessàries per
a reduir aquests impactes socials, econòmics i ambientals.
Però a més cal no oblidar que per sobre d’un
increment de la temperatura mitjana mundial de dos graus, la capacitat
d'actuar en adaptació i mitigació es podria veure afectada.
Per aquest motiu, la UE va acordar reduir un 20% les seves emissions
de gasos amb efecte d’hivernacle al 2020,
i un 30% en cas que es donés un acord global i complet, amb
una tendència cap una reducció global del 50% cap el
2050. L'objectiu és d’arribar a un 20% d’energia
renovable i a un 20% de eficiència energètica pel 2020.
Aquesta proposta (dues vagades 20 pel 2020), coincideix amb una nova
directiva Europea, de millora de la transparència i competència,
en la integració del mercat energètic Europeu.
Actualment la Unió Europea lidera les negociacions
internacionals en el marc de les Nacions Unides, oferint la credibilitat
de la posada en marxa del comerç d'emissions, així com
els seus compromisos i la seva responsabilitat planetària.
Es proposa esdevenir el nucli dur de la nova economia global del
clima, que determina el nou ordre mundial pel segle XXI, en el que
els països poderosos G-8 obren la seva agenda als països
emergents G-5 per, de forma conjunta, afrontar reptes planetaris.
La natura del teixit social a Catalunya ens permet apostar per ser
part d'aquesta nova economia del clima. A Barcelona s'ha situat una
de les places claus del mercat de CO2 d'Europa. El fet de passar
d'una posició defensiva a una posició d'oportunitats
a l’hora d'afrontar els reptes del clima i energètics,
ens permetrà situar Catalunya en un lloc capdavanter en noves
tecnologies, en l’economia basada en la informació i
el coneixement, amb alt valor afegit, i amb un lideratge regional.
Aquesta jornada de posada en comú amb els
Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya, te l'objectiu d’aprofundir
en el coneixement de les noves polítiques per tal de reduir
els riscos previsibles i probables del canvi climàtic a Catalunya,
que són les claus per anticipar-se al nou escenari de la nova
economia del clima en que Catalunya ha de jugar un paper clau, dins
del mercat Europeu, i contribuir per a que aquest sigui el veritable
nucli dur de l’economia global del clima. |
| 9.00 |
Recepció i
lliurament de credencials |
| |
|
| 9.30 |
Acte inaugural:
- Molt Hble Sr. Ernest Benach, president del Parlament
- Ilma. Sra. Dolors Clavell. Presidenta de la Comissió de
Medi Ambient del Parlament
- Sr. Ramon Roca. President de la Fundació Fòrum
Ambiental. |
| |
|
| 9.45 |
Conferències: “El canvi
climàtic”* |
| |
 |
“Vulnerabilitat,
impactes i adaptació al canvi climàtic”
Sr. Javier Retana, director del Centre de Recerca Ecològica
i Aplicacions Forestals (CREAF) |
 |
“El cas de
Catalunya”
Dr. Josep Enric Llebot, Catedràtic de Física
a la Universitat Autònoma de Barcelona. coordinador
del Grup d’Experts de Canvi Climàtic de Catalunya
(GECCC). Membre del Consell Assessors per al Desenvollupament
Sostenible (CADS) |
|
| |
|
| 10.30 |
Conferència: “El protocol
de Kioto i les polítiques mundials del canvi climàtic”
 |
Sr. Josep Garriga, Director de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic |
|
| |
|
| 11.00 |
Pausa cafè |
| |
|
| 11.30 |
Conferència: “Instruments
econòmics derivats de l’aplicació del protocol
de Kioto”
 |
Sr. Jordi Ortega, Director d’EXPO CO2. Director
d’estudis del postgrau en economia del clima de la Universitat
de Barcelona/IL3 |
|
| |
|
| 12.00 |
Taula rodona: “El lideratge Europeu
en el canvi climàtic”* |
| |
 |
“El camí cap
un Carbon Budget -pressupostos de carboni”
Sra. Alyssa Gilbert. Informe de Amics de la Terra UK, FoE-
Ecofys |
 |
“Escenaris
energètics de futur, 2030”
Dr. Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics.
Universitat de Barcelona |
|
| |
|
| 13.30 |
Col·loqui |
| |
|
| 14.00 |
Dinar |
| |
|
| 15.30 |
Taula rodona: “Economia del clima:
Elements clau i oportunitats”* |
| |
 |
“El funcionament
de les borses de CO2”
Sr. Ismael Romeo. Director General de SENDECO2 |
 |
“El sector
energètic: principals reptes i noves oportunitats”
Sr. Joan Puertas, Director de Tecnologia, Seguretat i Eficiència
Energètica de Gas Natural SDG, SA |
 |
“Oportunitats
derivades de l’ús dels residus com a font
d’energia”
Sr. Alvaro Feliu, Enginyer, professor de l’UPC. Director
de la Fundació Observatori Català de Sostenibilitat |
|
| |
|
| 17.00 |
Conclusions de la jornada
 |
Dr. Enric Carrera. President
de la Fundació Observatori Català de
Sostenibilitat |
|
| |
|
| 18.00 |
Col·loqui |
| |
|
| 18.30 |
Cloenda |
| |
| - |
Hble. Sr. Francesc Baltasar, Conseller de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya |
| - |
Sr. Ramon Roca, President de la Fundació Fòrum
Ambiental. |
|
|